Històricament aquell exèrcit fou objecte d’un atac dels sarraïns, manats per Matruḥ i Aišūn, entre l’Ebre i Pamplona amb l’objecte d’alliberar el pare d’aquests, Sulaymān ibn Yaqṯān al-Arabī, governador musulmà de Barcelona i Girona, cosa que aconseguiren; després els gascons, segurament en col·laboració amb els bascs, sorprengueren la rereguarda de l’exèrcit en travessar els Pirineus, probablement per Ibañeta, i la desferen i sembraren el desordre en el conjunt de forces. Aquesta darrera batalla s’esdevingué el 15 d’agost de 778 i hi moriren molts personatges de la cort carolíngia, entre els quals el senescal Eggihard, el comte palatí Anselm i el duc de la Marca de Bretanya Rotllà. La confusió entre ambdós combats i l’atribució als sarraïns del principal paper entre els atacants, però amb alguna participació dels bascs, converteixen la història en llegenda, que servirà de punt central de cristal·lització de tot l’anomenat cicle del Rei de l’èpica francesa. Aquesta batalla serà situada llavors força al sud d’Ibañeta i, partint probablement del topònim basc Errozabal, el lloc serà anomenat Roçaval o Ronçaval i, en francès Roncevaux , interpretat com a ‘Vall de la Rosada’ ( Roscida Valles ), o com a ‘Vall de l’Espina’ ( Runcie Valles ).