batalla de Trafalgar

Lluita naval entre la flota britànica i una coalició francoespanyola que tingué lloc el 21 d’octubre de 1805 prop del cap de Trafalgar, a la costa SW de la península Ibèrica, en el curs de la tercera coalició contra França.

Manava la flota anglesa, composta de 27 vaixells i 6 fragates, l’almirall H.Nelson, i la francoespanyola, composta de 18 vaixells i 7 fragates per part francesa i de 15 vaixells per part espanyola, l’almirall francès Pierre Charles de Villeneuve i l’espanyol Federico Carlos Gravina. La flota francoespanyola es trobava estesa en forma d’arc a sis quilòmetres, i fou atacada perpendicularment per dues columnes angleses que dividiren la flota i atacaren després els vaixells. Nelson morí sobre la nau Victory i Villeneuve fou pres amb el seu vaixell Bucentaure . La victòria dels anglesos fou total, i només nou vaixells comandats per Gravina tornaren a Cadis. És la batalla naval més important de l’època, puix que frenà de cop la preponderància naval francesa adquirida amb Lluís XIV i Colbert i donà a Anglaterra la preponderància marítima fins a la Segona Guerra Mundial.