Reconeguda als Usatges (1150), als Furs de València (1251) i al Recognoverunt proceres (1283), és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda (~1255). Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció. L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança (400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons). El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor corporal. Quan no hi havia aquesta paritat, la part en inferioritat de condicions podia fer-se representar per un campió. A Barcelona havien de prestar jurament, a l’altar de Sant Feliu de l’església de Sant Just, de no usar armes prohibides ni màgiques. El vençut era foragitat de pau i treva i exclòs de guiatge. Fou coneguda també amb el nom de batalla a usatge de Barcelona o batalla a la usança de Catalunya.
f
Història