batallaire

redonell, Philomachus pugnax (nc.)

m
Zoologia
Ornitologia

batallaire 2

© Fototeca.cat

Ocell de l’ordre dels caradriformes , de la família dels caràdrids, d’uns 25 o 30 cm de llargada, amb el bec llarg i recte; es caracteritza pel fet de presentar un marcat dimorfisme sexual estacional.

A l’època de reproducció (primavera), els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment. Fan unes parades nupcials molt complexes. Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí. Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament. La femella fa el niu i té cura dels pollets. Els caràcters sexuals secundaris dels mascles desapareixen al final de l’estiu, quan comença l’època del repòs sexual; aleshores adquireixen el plomatge d’eclipsi, que és molt semblant al de les femelles, de tons predominantment bruns. Excepte durant l’aparellament, mascles i femelles viuen en bandades separades. Fan grans migracions; hivernen a l’Africa i al sud d’Asia, i a la primavera es dirigeixen cap a les tundres del nord d’Europa i d’Àsia per criar. En llocs més meridionals crien en zones pantanoses.