batau

| batava

f

m

Història

Individu d’un poble germànic establert a la desembocadura del Rin, sobre la denominada Insula Batavorum (Wommeler Waard).

Sota els primers emperadors serviren de tropes auxiliars i de guàrdia imperial de l’exèrcit romà. En morir Neró es revoltaren, capitanejats per Civil. Vençuts, restaren fidels a Roma. Desaparegueren, dominats pels francs i pels merovingis.