També havia d’exigir la prestació dels serveis personals que resultaven de l’adscripció a la terra per part dels camperols, de recaptar els profits adventicis provinents de les exaccions forçades dels mals usos, el cobrament de lluïsmes i foriscapis. Era retribuït mitjançant el redelme (la tercera part del delme dels rèdits); a la Catalunya Vella, el batlle de sac tenia dret, a més, a la percepció dels parells, tant d’allò que el senyor cobrava com d’allò de què feia gràcia de no cobrar. El batlle havia de fer jurament de fidelitat al senyor i, sovint, prestar-li homenatge. En cas d’usurpació els batlles eren obligats a la restitució duplicada i sofrien la pèrdua o amissió del càrrec. Els grans patrimonis eren divits en diverses batllies.
m
Història del dret