Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus, senyor dels Baus, Berra i Marinhan (1026-60). Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell, vescomte d’Arle i Marsella. Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença. Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força més curt, una vintena d’anys (1142-62), en temps de Ramon I dels Baus i del seu fill Hug II dels Baus. Ja en temps d’aquesta família restà fidel a Alfons I de Catalunya-Aragó, que li deixà la lliure disposició dels seus dominis, mitjantçant els drets feudals acostumats. La família dels Baus anà estenent la seva influència, especialment quan Bertran I dels Baus, germà d’Hug II, es casà amb Tiberga III de Montpeller-Omelàs, comtessa d’Aurenja. Quan, a mitjan segle XIII, el comtat de Provença passà a les mans dels francesos, els Baus foren els primers a revoltar-se. Un d’ells, Barral I dels Baus, vescomte de Marsella, es posà al capdavant de la lliga antifrancesa creada per Avinyó, Arle i Marsella. I, bé que el 1251 li calgué sotmetre's, sense gaire resistència, a Carles d’Anjou, el 1261, quan Marsella tornà a revoltar-se contra el domini francès, hom troba al capdavant de la revolta un altre membre de la família, Hug dels Baus, senyor de Meirargas. Els esmentats Bertran I dels Baus i Tiberga III d’Aurenja tingueren tres fills, que originaren tres branques: la línia dels barons dels Baus, vescomtes de Marsella i comtes d’Avellino (a Nàpols), extingida el 1426 a la mort d'Alícia dels Baus, la línia dels senyors de Berra, que passà a Nàpols amb els angevins, i la línia dels comtes i després prínceps d’Aurenja (fr: Orange), que s’extingí el 1417 per mort de la princesa Maria dels Baus.
Armes dels Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.