La bausia major, o màxima, equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà. Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament. Per a aplicar la pena al bausador calia un reptament previ per part de l’agreujat. La pena de bausia major era la mort, i la de la comuna, l’exili. El reptador podia recórrer a la cort del príncep, a la qual l’inculpat era obligat a comparèixer, a donar fermances i a defensar-se; si no compareixia, podia ésser bandejat com a traïdor. L’acusador podia també reptar el bausador per batalla o duel judiciari, i l’un i l’altre havien de donar fermances. L’acusat de bausia comuna tenia dret a defensar-se i a exigir que el contrincant estigués en paritat de condicions. El vençut en judici o en batalla era foragitat de pau i treva i exclòs de guiatge. Segons les Constitucions de Catalunya, ni el rei ni els seus fills no podien participar en un debat de bausia.
f
Història del dret