Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals (mobles o immobles en ambdós casos) sagrats, i preciosos. Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies (delme; primícia), la col·lecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies (causa pia). El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica; el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen. El cúmul de béns, generalment terres donades amb obligacions annexes imposades pels donants i convertides en mans mortes en ordre a l’economia de les nacions (mà morta), ha estat molt important a l’Occident i, per això, ha estat una font abundosa de conflictes amb la potestat civil. La desamortització ha pretès d’incorporar aquests béns al joc econòmic nacional mitjançant llur nacionalització i venda.
m
Dret