beatnik

*

adj

Sociologia

Dit de la subcultura de composició heterogènia, integrada bàsicament per gent jove, de la qual foren portaveus els autors de la literatura beat .

Vigent els anys cinquanta, sorgí als EUA i és caracteritzà per un refús radical de la societat de consum. Els beatniks , antecessors dels hippies (hippy), s’autoexcloïen de la societat i se solidaritzaven amb altres grups de desarrelats i marginats. Davant els problemes polítics es definiren com a apolítics i pacifistes. Llur desacord amb la moral establerta es manifestà principalment en una concepció molt lliure de la sexualitat i, en alguns casos, en l’ús de les drogues. Formaven poblats inspirats en els pobles primitius o bé duien una vida nòmada. El rebuig de la moda convencional els portà a adoptar una vestimenta també diferenciada.