Beatriu de Pinós-Milany i Ballester

(Principat de Catalunya, aprox. 1433 — Palma, Mallorca, 1485)

Protectora del lul·lisme.

Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà. Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany. Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur . Vídua (1475), el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio (que vivia de feia un temps a Randa [Mallorca] i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lul·lià), legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell (amb qui l’uní una amistat de família), els seus béns i drets (amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella, els castells de Cartellà i Tudela i la casa aloera del Palau al Baix Llobregat) al municipi de Mallorca, perquè perpètuament fos llegida l’art lul·liana a Randa o a Miramar. Invalidat el testament davant l’oposició de l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles i per la impugnació de la filla Joana Estefania, el 1479 Mario Del Pascio retornà a Venècia, on morí l’any següent. Beatriu s’instal·là en canvi a Randa, des d’on mantingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell i la mare d’aquest, que l’informaven del procés del plet. Els llibres lul·lians que Pascio hi deixà foren segrestats, potser per deutes, però adquirits en llur major part per Beatriu. El 1484, en el seu darrer testament, cedí a la seva filla la major part dels seus béns i creà un benefici eclesiàstic en una capella de l’església de Monti-sion, a la ciutat de Mallorca, perquè fos instaurada una càtedra d’art lul·liana sota el patrocini dels jurats de Mallorca, benefici que fou origen de constants litigis fins al s XVII, però fou tanmateix l’origen de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. Fou enterrada a la catedral de Mallorca.