Béatrix Beck

(Vilars-sur-Ollon, Suïssa, 30 de juliol de 1914 — Saint-Clair-sur-Epte, Val-d'Oise, 30 de novembre de 2008)

Escriptora francesa d’origen belga.

Filla de l’escriptor i activista való Christian Beck (1879-1916), es llicencià en dret. Afiliada al Partit Comunista, tingué una joventut molt difícil pel suïcidi de la seva mare, la desaparició del seu marit, comunista jueu, probablement a mans dels nazis (1940) i uns anys viscuts en la pobresa. Les seves novel·les tenen un acusat component autobiogràfic, sovint centrat en aquests anys. El 1948 publicà la seva primera novel·la Barny , que cridà l’atenció d' André Gide , el qual la contractà com a secretària (1950) i l’encoratjà a continuar escrivint. El 1952 guanyà el premi Goncourt amb Léon Morin, prêtre , novel·la sobre les relacions entre un capellà i la viuda d’un militant comunista jueu, obra duta al cinema el 1961 per Jean-Pierre Melville . Naturalitzada francesa el 1955, de 1966 a 1977 visqué al Canadà i als EUA, països en els quals fou professora en diverses universitats. Altres obres seves són les novel·les Une mort irrégulière (1950), Le muet (1963), La décharge (1979, premi Livre Inter) Devancer la nuit (1980), Josée, dite Nancy (1981), L’enfant chat (1984), Stella Corfou (1988), Un[e] (1989), Une lilliputienne (1993), Plus loin mais où (1997), les narracions La petite Italie (2000) i Guidée par le songe (2001), i les converses autobiogràfiques Confidences de gargouille (1998). El 1997 rebé el Gran Premi de Literatura de l’Académie française pel conjunt de la seva obra.