Estudià al conservatori de l’Havana; els anys quaranta tocà en diverses orquestres, entre les quals la del Club Tropicana, de la qual fou director musical uns anys, durant els quals fou també molt sol·licitat com a pianista, arranjador i compositor, amb èxits com el mambo La rareza del siglo. Aquests anys rebé i absorbí la influència del jazz, i el 1952 el productor Norman Granz organitzà amb ell un dels primers enregistraments de jazz afrocubà. Disconforme amb la revolució i el règim que s’instaurà a Cuba, el 1960 s’exilià a Mèxic, on visqué fins el 1963, que es traslladà a Suècia, on fins els anys noranta fou pianista en clubs jazz i restaurants. Retirat el 1990, el 1994 fou redescobert pel músic afrocubà Paquito D’Rivera, amb el qual enregistrà aquest any Bebo Rides Again, disc que el projectà internacionalment. Des d’aleshores feu nombrosos concerts i enregistrà nombrosos discos com a director d’orquestra, compositor i pianista, aspecte en el qual destaca el duo amb el cantaor de flamenc Diego ‘El Cigala’, amb el qual enregistrà Lágrimas negras (2003), disc que obtingué un gran reconeixement internacional. Col·laborà amb el director de cinema Fernando Trueba en el documental Calle 54 (2001), com a autor de la banda sonora i alhora coprotagonista i també com a autor de la música del film d’animació Chico y Rita (2010), en bona part basat en la seva vida. Fou pare del també pianista Chucho Valdés, amb el qual col·laborà.
Bebo Valdés
© LivePict
Nom amb el qual és conegut el pianista i compositor de jazz i salsa cubà Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro.