Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional. Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca. La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat. La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat. També serveix per a fer carbó i pasta de paper. Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica. El quitrà obtingut de la destil·lació és emprat contra infeccions de la pell. La saba, rica en glucosa i àcid tartàric produeix una beguda alcohòlica per fermentació. L’escorça havia estat emprada en la fabricació rústega de polaines, vasos (beçulls), etc., i com a adob per la seva riquesa en taní; destil·lada, forneix l’essència de bedoll, que confereix a la pell de Rússia l’olor característica i evita, en part, l’atac dels insectes.
m
Botànica
Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.