Als països de llengua àrab, el nom de badwī o badawī designa l’habitant del desert, en contraposició al ciutadà. Els beduïns posseeixen unes formes de vida i algunes característiques ètniques comunes, però no constitueixen una ètnia particular, i hi ha grans diferències entre ells, segons els països. Menyspreen tradicionalment el treball manual, viuen del comerç i la ramaderia i s’allotgen en tendes. Llur organització social es basa en la divisió en tribus (cabila), subdividides en famílies ('aila) i governades per un xeic (šayh), càrrec que, en principi, no és hereditari. El règim de propietat de les armes i pastures és comunitari. Rarament s’hi dóna la poligàmia, i les dones beduïnes gaudeixen de més llibertat que no les de la ciutat, malgrat que, ultra l’educació dels fills, els corresponen les feines més dures. Els beduïns són de religió musulmana, però conserven moltes pràctiques de creences anteriors a l’islam. Lingüísticament presenten fortes diferències dialectals respecte a l’àrab de les poblacions sedentàries veïnes.
f
m
Etnologia
Home beduí en un mercat de les muntanyes de Ta'izz, Iemen
© Fototeca.cat