behetría
*

f
Història

Durant l’edat mitjana, terra o heretat d’un home, de condició jurídica lliure, que podia escollir senyor.

Fou molt freqüent a Castella i existí també a Portugal i a Lleó. S'originà per l’existència d’una petita noblesa rural a la qual el camperol, individualment o en grup, s’encomanava.