Bellaguarda

la Pobla de Bellaguarda, la Pobla, la Pobla de la Granadella, la Pobleta de la Granadella

Vista del poble de Bellaguarda

© Fototeca.cat

Municipi de les Garrigues, al sud de la comarca, que s’estén a la dreta de la capçalera del riu de la Cana, afluent de l’Ebre.

Situació i presentació

El terme municipal de Bellaguarda (dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella), de 17,14 km2, que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre. Limita amb els termes garriguencs dels Torms (N), Juncosa (NE) i la Granadella (NW), i amb els de Margalef (Priorat) i Flix (Ribera d’Ebre) a migdia. Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi. El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori.

És situat als vessants nord-occidentals de la serra de la Llena, delimitat al S pel riu de la Cana i el barranc de la Pileta; drenen també el terme els barrancs de la Vall Major, o riera de Juncosa, i de Sant Pere, les rieres del Coll del Grau, de la Vall dels Aranyons, i la vall del Molí, que en direcció NW es dirigeixen vers el Segre. Al SE del poble de Bellaguarda hi ha la Bassa Nova. Al sector més occidental neix la vall de Bovera. Algunes de les elevacions més importants del terme són el tossal de la Cova (663 m) i el tossal del Morull (651 m).

Travessa el terme en direcció E-W la carretera comarcal de la Bisbal de Falset a la Granadella. A pocs quilòmetres de la població surt una carretera que va als Torms.

Bellaguarda fou la població més moderna de la baronia de la Granadella, de la qual formà part, així com ho va fer de la vegueria i del corregiment de Lleida. Va ser repoblada pels Moliner entre els segles XII i XIV.

La població i l’economia

En el cens més antic de població, del 1365, constaven 30 focs, que només eren 11 el 1553. Els segles XVIII i XIX significaren, com a tota la comarca, un augment de població: 175 h el 1718, 222 h el 1787, 280 h el 1830, 270 h el 1842, 764 h el 1857, 768 h el 1860 i 797 h el 1887. El segle XX, que s’inicià amb un cens de 791 h el 1900, ha presentat una pèrdua constant d’habitants: 742 h el 1920, 727 h el 1936, 631 h el 1940, 600 h el 1950, 560 h el 1960, 514 h el 1970, 449 h el 1975, 395 h el 1981, 387 h el 1991, 358 h el 2001 i 360 h el 2005.

És un municipi molt abrupte, on es conrea al voltant del poble i vora el riu de la Cana. Una part del terme és cobert de boscos de pins, roures i alzines, i matollar. Pel que fa a les activitats agrícoles, els principals conreus són les oliveres i els ametllers. També s’hi conreen arbres fruiters (pomes), cereals (ordi) i vinya. Cal destacar la partida de les Solanes. Des del 1991 funciona una SAT (Agroreg) creada per un grup de joves de Bellaguarda. Pel que fa a la ramaderia, s’hi crien porcs, aviram, bovins. L’apicultura s’ha iniciat com a nova activitat.

Tot el terme de Bellaguarda és bo per a la caça, especialment de senglars, conills i tords. Hi ha la Cooperativa del Camp de Bellaguarda (fundada el 1944), que entre altres activitats es dedica a l’elaboració d’oli i vi (amb la denominació d’origen Costers del Segre). La indústria és representada per una empresa alimentària. Bellaguarda no quedarà dins la zona d’influència de la xarxa de reg del canal Segarra-Garrigues.

El poble de Bellaguarda

El poble de Bellaguarda és a 640 m d’altitud, en un planell al peu de la serra de la Llena. És agrupat entorn de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, d’origen gòtic, amb absis de planta octagonal, finestrals als murs laterals que semblen anteriors, de transició, i un campanar de planta quadrada amb un cos octagonal a la part superior; la façana, amb una bella portalada, i l’interior de la nau foren refets després de mitjan segle XVIII dins una línia neoclàssica.

A la plaça Major es conserva una creu gòtica, restaurada, i el poble manté alguns carrers i cases d’aire antic. Les noves edificacions envolten aquest nucli. El 1991 va ser inaugurat el nou edifici de l’ajuntament.

La festa major se celebra el 25 d’abril, festivitat de Sant Marc, amb un dinar popular; inclou la diada de la rosa. La festa major d’estiu és el darrer diumenge d’agost, i és tradicional el concurs de paelles d’arròs per colles. Aquest dinar col·lectiu acaba amb una remullada. Per Reis es fa un castell de focs a l’entrada del poble per tal de rebre la comitiva dels mags; posteriorment, a la sala de la cooperativa es reparteixen les joguines. El 5 de febrer, les noies solteres de la població s’afegeixen als actes del Carnestoltes amb l’organització de la seva diada (Festa de les Apol·lònies): un ball popular a la cooperativa. Els quintos celebren la seva festa al final de novembre, sense data fixa; fan una cercavila, reparteixen coca i moscatell per les cases i, amb els diners que hi recullen, també organitzen un ball popular a la cooperativa.