Per la pressió d’altres pobles indoeuropeus de la vora dreta del Rin, una part dels bel.lòvacs (bellovaci) emigraren cap al sud-oest amb el conjunt de pobles belgues, i travessant França i el Pirineu occidental arribaren a les terres de l’altiplà productores de blat. Un grup dels bel.lòvacs, els vacceus, s’establí a Tierra de Campos i part de les regions de Salamanca, Zamora i Àvila; una branca extrema dels vacceus, els arevacs, ocupà la vall alta del Duero; un altre grup, els bel.les, assolí l’alt Jalón, i un grup secundari, els tites, s’establí a les terres altes de la dreta d’aquest riu. Sembla que un nucli dels arevacs ultrapassà el Moncayo, assolí l’Ebre i formà els celtibers de l’Ebre, i unes avantguardes dels bel.les baixaren per la conca del Jalón i també arribaren en aquest riu, a la zona on hi havia els lusons, els quals se celtitzaren. Hom diu que petits grups de bel.lòvacs s’infiltraren per les muntanyes del sistema carpetà fins a terres de Guadalajara, i que d’altres, pels vessants del nord de la serra de Guadarrama, assoliren les contrades meridionals d’Àvila.
f
m
Història