belluguet

bellugadís, bellugó, Briza sp (nc)
m
Botànica

Belluguet gros

Harry Rose (cc-by-3.0)

Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.

Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros (dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B. maxima), que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà (B. media), propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit (B. minor), semblant, per la seva distribució, al belluguet gros.