Pere Bellver i Llop (Vila-real 1768-València 1826), deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art. El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop (València ?-?), pare de Francesc Bellver (València 1812-90), de Marià Bellver (Madrid 1817-76) i de Josep Bellver (Àvila 1824-69), que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa. L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon (Madrid 1845-1924), de talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid, on en certa manera rompé amb els convencionalismes acadèmics, en els quals, esdevingut famós i sol·licitat, caigué en bona part de la seva obra posterior.