Començà la seva carrera com a pianista en una orquestra a Oklahoma. L’any 1929 es decidí pel saxo tenor i ja amb aquest instrument tocà en un seguit d’orquestres entre les quals destaquen la de Jap Allen, Benny Carter, Fletcher Henderson, Roy Eldridge, Teddy Wilson i Duke Ellington, amb la qual aconseguí la celebritat. Posteriorment dirigí també el seu propi conjunt. A la dècada dels anys seixanta s’instal·là a Copenhaguen durant un període de cinc anys i tocà per tot Europa. Durant la primera etapa de la seva carrera tocà a l’estil de Coleman Hawkins, de qui fou el millor deixeble, mentre que més tard desenvolupà un estil molt més personal. Té una sonoritat ampla, potent, vellutada i destaca especialment en la interpretació delicada de les balades.