La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira. Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu. La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques. Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals. Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar. Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna. La literatura sapiencial descobrí que la veritable benaurança està en Jahvè. Jesús prometé la benaurança escatològica. El Nou Testament presenta Jesús com a pedra de toc de tota benaurança.
f
Religió
Bíblia