benaurança

f

Cristianisme

Cadascuna de les declaracions fetes per Jesucrist al sermó de la muntanya que comencen amb el mot ‘benaurats’, considerades com un dels aspectes més característics de la seva predicació.

Hi ha dues recensions de les benaurances . La de Lluc, que conté només quatre benaurances, és la més pròxima a la tradició primitiva. La recensió de Mateu ha enriquit el primer recull amb quatre benaurances més, que originàriament no formaven part d’aquest context. De les quatre benaurances provinents de la recensió més primitiva, les tres primeres proclamen la realització imminent del Regne de Déu, que vindrà a salvar els pobres, els oprimits, els qui ploren, els qui passen fam complint les profecies de la segona part d’Isaïes. Jesús donà a aquesta proclamació del Regne de Déu la forma de felicitació o de benaurança, habitual entre la gent en ocasió dels esdeveniments més feliços.