benefici d’abstenció

m
Dret romà

Facultat concedida pel pretor als anomenats hereus sui et necessarii de poder abstenir-se de l’herència, si l’actiu de l’herència no superava el passiu.

Aquest benefici no subsisteix en els sistemes jurídics moderns pel fet d’haver desaparegut la categoria dels hereus sui et necessarii .