Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu. Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari. La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per escrit adreçat al jutge competent i s’ha de fer en el termini d’un any comptador de la delació, però segons el nou Codi català de successions també en el termini de trenta dies comptadors des que l’hereu hagi pres possessió dels béns hereditaris. Aquest inventari ha de ser practicat en la forma prescrita per a detreure la quarta trebel·liànica, sense que calgui la valoració dels béns inventariats. D’altra banda, gaudeixen de ple dret del benefici d’inventari, encara que no hagin pres inventari, els hereus menors d’edat, els incapacitats, els hereus de confiança, les entitats o els establiments benèfics, docents o de caràcter pietós, les entitats de dret públic i les herències deixades als pobres.
m
Dret civil