El 1996 tenia uns 26.043.000 habitants en un territori de 67.052 km2. Els seus antecedents són la Unió Econòmica Belgicoluxemburguesa, encara vigent, i les convencions d’Oslo (1930) i d’Ouchy (1932), projectes no realitzats per pressions de les grans potències d’Europa. Els darrers anys de la Segona Guerra Mundial els governs d’aquests tres estats negociaren a Londres uns acords per a després de la guerra que donaren lloc el 1943 a un tractat monetari, i el 1944 a un tractat duaner origen de la convenció del Benelux, signada a la Haia el 14 de març de 1947, en vigor des de l’1 de gener de 1948. La Unió fou realitzada en quatre etapes (abolició dels aranzels interiors i creació d’un aranzel exterior comú, supressió de les quotes i dels controls de canvi, anivellament de les polítiques financeres i fiscals, i circulació lliure de capitals), que culminaren el 3 de febrer de 1958 en la signatura del tractat d’unió econòmica, en vigor des de l’1 de novembre de 1960. L’any 2008 se signà un nou tractat per a impulsar de nou la cooperació econòmica del Benelux. La Unió té la seu a Brussel·les, i és formada pel comitè de ministres, el consell consultiu interparlamentari, el consell de la unió econòmica i el secretariat general.
Els tres estats del Benelux són membres fundadors de les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea). En molts aspectes el Benelux ha estat el laboratori de la UE, per tal com les mesures de liberalització dels tres estats que el formen han estat posteriorment incorporades en el desenvolupament d’aquesta organització, molt especialment des de l’aprovació del Tractat de Maastricht (1992). Tot i algunes dificultats, com pot ser un cert grau de descoordinació en la política econòmica, la unió ha possibilitat un augment sensible del comerç per mitjà d’una certa especialització de cada estat.