Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya. Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort. Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de col·laboracions posteriors en obres col·lectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels col·legis i les universitats, especialment els Elementos de Matemáticas (10 volums, 1772-83) i els Principios de Matemáticas (3 volums, 1776). Publicà Lecciones de Clave y principios de Armonía (Madrid 1775), possiblement adaptació de l’obra del mateix títol d’Anton Bemetzrieder publicada a París quatre anys abans. Dedicà també atenció a l’arquitectura (en el volum IX d' Elementos de Matemáticas i en la seva obra pòstuma, Diccionario de Arquitectura, Madrid 1802). Participà en les polèmiques del temps amb una memòria contra els enterraments a les esglésies i als llocs poblats (1785) i fou redactor en cap del Mercurio Histórico y Político . La seva independència de criteri el féu ésser condemnat per la inquisició, que l’acusà d’ateisme i de materialisme. Pertanyia, entre d’altres institucions, a l’Academia Española, a l’Academia de la Historia, a l’Academia de las Nobles Artes de San Fernando de Madrid, on fou professor d’arquitectura i director de matemàtiques, i a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.