Benet de Llança i d’Esquivel

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 — Madrid, 1863)

Escriptor.

Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera. Llicenciat en dret; fou, pel seu matrimoni (1849) amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació de Barcelona. En col·laboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com altres drames que no publicà. Mantingué una llarga i significativa correspondència (1846-65) amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també amb Joan Mañé i Flaquer, Manuel Tamayo y Baus i Francesc Puig i Esteve.