Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1252. Intervingué en tots els afers importants de la política del seu temps. El 1253 féu acatar a l’infant Alfons la partició dels regnes disposada per Jaume I el 1267; batejà, a Constantí, el príncep Jaume, el futur rei Jaume II, fill de l’infant Pere el Gran. Féu celebrar tres concilis provincials el 1253, el 1256, trobant-se ell a Roma, i el tercer el 1266; hi féu obligatòries les disposicions del cardenal de Santa Sabina i lluità per mantenir les immunitats eclesiàstiques i per aplicar les excomunions contra els concubinaris i altres infractors del dret eclesiàstic.