Descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany, a Ardèvol. Fou conegut com a Mossèn Tristany, perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la col·legiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona (1826). Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona (17 de maig de 1822). L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1 500 homes i una de les més actives de Catalunya. Derrotà la legió belga al Bruc (març del 1836) i la columna Oliver a la Panadella (febrer del 1837), amb la captura de més de 700 homes. Els dies 20-21 d’abril de 1837 s’apoderà de Solsona, que esdevingué des d’aleshores la capital del carlisme català fins que la Junta passà a Berga (juliol del 1837). Mentre l’Expedició Reial entrava al Principat (primavera del 1837), Tristany, al davant de 3 500 infants i 100 cavalls, féu una incursió pel Baix Llobregat; poc després fou ascendit al grau de mariscal de camp i pel setembre fou nomenat segon cap carlí de Catalunya, a les ordres del capità general Antonio de Urbiztondo, i tot seguit dirigí una incursió per l’Empordà que Pirala ha qualificat de vandàlica. En ésser destituït Urbiztondo, Tristany deixà el comandament directe de tropes. Estigué agregat al quarter general del pretendent (1838); tornà a Catalunya (cap a la fi del 1839) i passà al Maestrat, on s’uní a Cabrera, i quan aquest passà a França intentà debades de prolongar la guerra. El 1846 tornà de l’exili, aplegà gent i reprengué la lluita (segona guerra Carlina). Ocupà Guissona, Vicfred i Calaf i parà una emboscada al coronel Manzano dins Terrassa. Derrotat per Baixeras a Santpedor i Súria i, perseguit, fou fet presoner prop de Llanera de Solsonès i executat en públic amb altres caps carlins.