El terme, molt petit (0,76 km2), limita amb el de la ciutat i s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant; és ocupat totalment per les edificacions. No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura. Hi té molta importància la indústria de mobles i de la fusta en general, de tipus mitjà i menestral. Altres indústries són l’alimentària (licors, embotits, oli), la tèxtil i la química (insecticides agrícoles). La població activa al sector secundari arriba al 42%, i al sector de serveis, al 49%. A causa del desenvolupament de la indústria i de la proximitat de València (ciutat de la qual ha esdevingut un barri), la població s’ha doblat en vint anys. Des del 1950 ha rebut un fort contingent d’immigració.
El poble (16.759 h agl [2025], benetussins; 16 m alt.) forma, de fet, una aglomeració amb Alfafar i Sedaví. Té estació de ferrocarril (línia de València a Almansa). L’origen del poble és una antiga alqueria musulmana esmentada el 1270. El 1351 Giner Rabassa n'adquirí la jurisdicció, i més tard passà a la família Rabassa de Perelló, marquesos de Dosaigües. El palau senyorial (que en substituí un d’existent al segle XIV) i l’església parroquial de Santa Maria —modificada posteriorment— foren bastits al començament del segle XVII.