El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella. L’agricultura és predominantment de secà; el conreu més estès és el de la vinya (unes 500 ha), seguit en importància pel d’oliveres i cereals (sobretot blat). La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa (el 97% de la superfície agrària). La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió. Hi ha granges avícoles. Les activitats industrials són tradicionals (telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops); actualment comprenen també derivats de l’agricultura (farina, oli, licors), establiments tèxtils i fabricació de calçat i de garrafes. Demogràficament experimentà un fort increment al s. XVIII, i restà estacionat fins el 1950, que s’inicià un nou augment, a causa de la immigració, amb un creixement constant, paral·lel al creixement industrial. La vila (5 923 h agl [2006], beniganins ; 120 m alt.) és vora la carretera i el ferrocarril de Xàtiva a Alcoi. D’origen islàmic, el 1240 fou repoblada per Jaume I de Catalunya-Aragó. Fins al s. XVII tingué com a annexos Bellús, Guadassèquies, Alfarrasí, Sant Pere d’Albaida i Benissuera. El 1602 s’independitzà de Xàtiva. El 1611 fou fundat el convent d’agustines, on habità Josepa Teresa Albinyana (‘beata de Benigànim’,1625-96). L’església parroquial de Sant Miquel, renaixentista, data del 1637; Lleonard Capuç hi esculpí el retaule major. El convent de franciscans (1575), amb un calvari, fou suprimit en 1835-90.
