Hom conrea el 86% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi. Els conreus més estesos són els d’oliveres, de cereals i d’ametllers. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. A mitjan s XIX hi fou construït un balneari, per explotar una font d’aigües sulfuroses, que actualment no funciona ( balneari de Benimarfull ). La població es mantingué estacionària des del 1900 al 1950, i ha minvat en un 21% fins el 1965. El poble, que agrupa tota la població del municipi (399 h [2006], binemarfullers ; 416 m alt.), és a banda i banda de la carretera de Dénia a Albaida, vora el barranc de Benimarfull. Lloc de moriscs, el 1602 era habitat per 29 famílies; tingué rectoria de moriscs des del 1535, fou parròquia independent (Santa Anna) des del 1574. Dins el terme hi ha el despoblat de l'Albacar.
