Hom conrea el 86% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi. Els conreus més estesos són els d’oliveres, de cereals i d’ametllers. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. A mitjan segle XIX hi fou construït un balneari, per explotar una font d’aigües sulfuroses, que actualment no funciona (balneari de Benimarfull). La població es mantingué estacionària des del 1900 al 1950, i ha minvat en un 21% fins el 1965.
El poble, que agrupa tota la població del municipi (399 h [2006], binemarfullers; 416 m alt.), és a banda i banda de la carretera de Dénia a Albaida, vora el barranc de Benimarfull. Lloc de moriscs, el 1602 era habitat per 29 famílies; tingué rectoria de moriscs des del 1535, fou parròquia independent (Santa Anna) des del 1574. Dins el terme hi ha el despoblat de l'Albacar.