Professor a les universitats de Bonn, Kiel i Berlín, fou un dels primers neokantians. Les seves investigacions se centraren en les relacions entre la lògica i la psicologia i, en particular, en la delimitació dels camps d’ambdues. Entre les seves obres cal esmentar: Über Inhalt und Geltung des Kausalgesetzes (‘Sobre el contingut i la validesa de la llei causal’, 1905) i Erkennen und Verstehen (‘Conèixer i comprendre’, 1921).