Treballà a Barcelona i aviat a París, on les seves copes, gerros i altres peces, sòlides i consistents, que hom ha qualificat de quasi gaudinianes, tingueren gran difusió i foren adquirides en part pel govern francès. Col·laboraren amb ell els seus fills Joaquim Sala i Manau (Barcelona 1900 — París 1923) i Joan Sala i Manau (Arenys de Mar 1895), que es presentà a l’Exposició d’Art de Barcelona el 1918 i que féu una important exposició a la Sala Parés de Barcelona el 1928.