Aquestes fraccions són composts molt difícils de caracteritzar, pel fet d’ésser susceptibles de moltes variacions en la composició, la corba de destil·lació i el punt d’inflamació, bé que hom considera com a tals els que tenen un punt de destil·lació màxim equivalent al dels gasoils lleugers. Així, són benzines les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar (tant per a fogons com per a motors de reacció), la ligroïna, l’èter de petroli, etc. Alhora, hom distingeix entre benzines lleugeres , o de baix punt de destil·lació, i benzines pesants , o de punt mitjà de destil·lació, segons un criteri molt ampli, que varia sovint de país a país i que en fa molt imprecisa la terminologia. La benzina, inicialment obtinguda a partir de l’hulla i que fou emprada com a combustible apropiat per als motors de combustió interna, ha esdevingut sinònim de qualsevol dels derivats del petroli que l’han anada substituint en aquest ús. Com a combustible, ha variat substancialment en la seva composició al llarg dels temps, tant a causa de modificacions de la natura de les primeres matèries com a causa del canvi dels requeriments ocasionats per l’evolució tecnològica dels motors.
f
Química