berbena

Verbena sp (nc.)

f
Botànica
Jardineria

Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.

Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades. La berbena per excel·lència ( V. officinalis ) és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals. Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides. Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per decocció, tisanes depuratives. Antigament les seves aplicacions eren molt nombroses, i arribà a tenir un prestigi màgic, sobretot amb vista a suscitar l’amor de la noia desitjada; aquests encanteris exigien de recollir la berbena la nit de Sant Joan, abans de la sortida del sol.