Berenguer d’Erill i de Centelles

(?, ? — ?, després del 1484)

Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.

Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni. Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella (1430) i fou fet presoner a la batalla de Ponça (1435). Fou nomenat almirall general del regne (1441) i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV. Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona (1450). El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres (1455). Fou també ambaixador de Joan II al papa (1466) i servidor de Ferran II. Administrà el segrest de la vall de Boí, que després romangué de propietat seva (1479).