Berenguer I de Tolosa

(?, ? — ?, 835)

Comte i duc de Tolosa i comte de Velai (816-835), de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d’Empúries, de Girona i de Barcelona (832-835).

Era fill d’Hug, comte de Tours, i cunyat del futur emperador Lotari. Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània. A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó; aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte d’Urgell Galí I. No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possidoni, d’origen franc. En la lluita amb Bernat de Septimània simpatitzà amb els gots descontents; d’aquí que estigués a punt de perdre els seus honors a Septimània i a Catalunya. Quan anava a defensar-los davant Lluís el Piadós, morí.