Adquirí prestigi i posseí facilitat de paraula per a arrossegar les multituds i dominar la situació algunes setmanes pel març del 1285. Els compromesos en la revolta, que sorgia en el moment dramàtic de la invasió francesa, eren una trentena: uns probables ciutadans honrats o mercaders, un notari, uns menestrals i altres sense menció d’ofici i amb cognoms molt populars. L’arribada del rei Pere el Gran amb una escorta desféu la revolta: Oller amb set dels seus foren penjats d’una olivera a Montjuïc, mentre la gent compromesa, unes sis-centes persones, fugia de la ciutat abans de l’arribada de l’exèrcit. Tancades les portes de la muralla, només pogueren sortir els carnissers, comerciants i mariners lliures de sospita i proveïts de salconduit reial. Tot demostra la importància de la primera revolta del poble de Barcelona, sorgida en un clima de crisi i de guerra, que involucrà el moviment social amb la traïció.