Professà a Escaladei, d’on fou tramès a la cartoixa de Valldemossa (Mallorca). Elegit prior d’aquesta casa (1434), renovà les edificacions: església, capítol, sagristia, refetor, cuina i albergueria, i posà les columnes del claustre. El 1446 obtingué que la seva cartoixa fos posada sota la protecció reial. Desplegà una gran activitat a l’illa, primerament com a comissionat pel papa per a refondre en un de sol els seus diferents hospitals (1458) i sobretot en l’apaivagament de la llarga lluita entre ciutadans i forà . Per això recorregué tota l’illa i féu diversos viatges a la península Ibèrica fins a obtenir del rei el perdó dels forans condemnats a mort. El 1474 Alfons IV el comissionà per calmar les dissensions entre els governadors i les grans famílies mallorquines. En premi de les seves gestions durant els quaranta anys que regí Valldemossa, el capítol general de l’orde el nomenà prior d’Escaladei (1476), on morí al cap de poc. És autor d’un Proyecto de reforma en el régimen político de Mallorca (1474), que restà inèdit.