Bèrgam

Bergamo (it)

El baptisteri de Bèrgam, situat dins del conjunt monumental de la ciutat

© Corel Professional Photos

Ciutat de Llombardia, Itàlia, capital de la província de Bèrgam, als contraforts dels Alps.

Situada entre les valls dels rius Brembo i Serio, és un actiu centre agrícola (cereals, fruita, vinya, hortalisses), comercial i industrial (metal·lúrgia, indústria tèxtil, del paper, de productes químics, mecànics i elèctrics i del ciment). És un nus de carreteres i de ferrocarrils. La ciutat és formada per dues parts: la baixa, més moderna, al pla, i l'alta, més antiga, situada sobre un turó, en la qual sobresurten la catedral (1459-1650), amb façana del s. XIX, l’església de Santa Maria Maggiore (1132-1400) i la Capella Colleone (1476), obra mestra de Giovanni Antonio Amadeo, que conté importants frescs de Giambattista Tiepolo. A la vila baixa, l’Accademia Carrara (fundada el 1796) constitueix una de les pinacoteques més riques d’Itàlia. Ciutat d’origen celta, fou presa i saquejada per Atila (452 dC); després es convertí en centre del ducat longobard. Fou dominada pels Visconti del 1329 al 1427, que passà a formar part de la república veneciana, fet que afavorí el creixement i la prosperitat comercial. El 1799 Napoleó uní Bèrgam a la República Cisalpina. Posteriorment seguí la sort de tota la Llombardia.