beril

m
Mineralogia i petrografia

beril Varietat aiguamarina

© Fototeca.cat

Silicat d’alumini i beril·li, Be 3 Al 2 Si 6 O 1 8 .

Pedra preciosa que cristal·litza en la classe holoèdrica hexagonal. Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes (maragda), són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic. Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines (aiguamarina), són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide. Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions; els segons, no. Altres varietats són l' heliodor (de color groc), la morganita (de color rosa), la goshenita (incolora) i el beril verd . Té una duresa de 7 3 / 4 , i un pes específic de 2,67-2,80. Tots els berils floten en bromoform (pes específic = 2,88), cosa que en permet una ràpida identificació gemmològica. El seu origen sembla que és principalment pneumatolític. Hom troba maragdes als Urals, al Transvaal, a Colòmbia (Mina Real de Muzo), etc. Hom extreu aiguamarines als Urals, al Brasil, etc. És emprat per a l’obtenció del beril·li.