L’isòtop més estable és el 2 4 7 Bk (vida mitjana, 10 4 anys). L’any 1950 Thompson, Ghiorso i Seaborg identificaren l’isòtop 2 4 3 Bk (vida mitjana, 4 hores 30 min) en bombardejar el 2 4 1 Am (americi) amb ions heli. Ha estat obtingut en prou quantitat per a poder estudiar-ne químicament les propietats, les quals, en general, són semblants a les del curi; passa de l’estat trivalent al quadrivalent sota la influència d’agents oxidants. Pot ésser separat d’altres elements transurànics per bescanvi iònic o per extracció de Bk(IV) amb àcid dioctilfosfòric en heptà.
m
Química