El primitiu nucli urbà (Nydeck) s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts. El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià; el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica. La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural: Historisches Museum i Kunstmuseum; Schweizer Landesbibliothek; Universitat de Berna, fundada el 1834. Alhora és també un centre industrial (indústria siderúrgica, metal·lúrgica, editorial). La població activa treballa, majoritàriament, en el sector terciari (un 60%), mentre que el sector primari dóna ocupació només a un 1%. Amb l’expandiment industrial, l’aglomeració urbana de Berna incorporà antics nuclis rurals, que esdevingueren barris industrials. És la seu de la Unió Postal Internacional des del 1834. Centre de comunicacions (ferrocarril, carreteres i aeroport internacional). Caracteritzada pels seus carrers amb arcades, del s XVIII, i les seves fonts amb escultures, té, a més, la catedral (1421-1573) i el portal de la Zeitglockenturm (‘Torre del Rellotge’), d’estil gòtic. Entre els edificis del s XVIII sobresurten el Kornhaus (‘Casa del Gra’, 1716), l’hospital (1741), la Polizeiwache (‘comissaria de policia’) i la Heiliggeistkircke (‘església de l’Esperit Sant’, 1726). Fundada el 1191 pel duc Bertold V de Zähringen i ciutat imperial des del 1218, Berna entrà, juntament amb el seu cantó, dins la Confederació Helvètica l’any 1353. A instàncies de l’emperador Segimon declarà la guerra al duc Frederic d’Àustria el 1415 i s’apoderà de part de l’Argòvia. Durant les guerres de la Reforma (1528) conquerí el país de Vaud. A partir d’aleshores s’inicià una lluita pel poder en què resultà vencedora l’aristocràcia, la qual, en deixar de consultar el municipi (1536), provocà una sèrie de revoltes socials, entre elles la dels pagesos l’any 1653. El 1798 el cantó de Berna perdé l’Argòvia, el país de Vaud i la vall de Moutier, que foren ocupats per les tropes franceses. Fou desposseïda també del seu tresor, que serví per a finançar la campanya napoleònica d’Egipte. Malgrat que el congrés de Viena (1815) retornà al cantó part del Jura i restituí a l’aristocràcia els seus privilegis, la revolució del 1830 donà el poder a la burgesia, la qual promulgà una constitució democràtica (1831). El 12 de setembre de 1848 Berna, nomenada ciutat federal, fou designada capital de la Confederació Helvètica.
Vista del portal de la Zeitglockenturm o torre del rellotge, d’estil gòtic, a la ciutat de Berna
© A. Bachs