Des del 1456 fou paer en cap de Lleida. El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana. Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida (6 de juliol de 1464), per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg. El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge.
A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir un estudi, contrafent els estatuts fundacionals. El 1474 passà a la cúria de Joan II. Vers els anys 1479-80 tornava a residir a Lleida.
És autor, seguint la moda de l’època, d’un Tractat de cavalleria, conegut també com a Tractat dels cavallers catalans, on s’aprecia la influència de Boccaccio i dels juristes Guillem de Vallseca i Jaume Callís, així com també la de les Siete Partidas d’Alfons el Savi.
Bibliografia
- Lladonosa, J. (1955): Bernabé Assam, escritor, maestro y político. Lleida, Tip. Selecta.