Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona; dins el moviment lul·lià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lul·liana com a mètode de disputa. Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lul·lians a Lió, París i Colònia (obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515). La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii (Lió, 1523), recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels quals d’altres autors, que inclou un extens i important capítol introductori a l’art lul·liana.