Bernardí de Capellades

(Capellades, Anoia, 1822 — Capellades, Costa Rica, 22 de maig de 1899)

Eclesiàstic missioner caputxí.

Ingressà a l’orde caputxí i el 1858 fou destinat a Guatemala. Hi continuà la seva formació religiosa, i un any després professà. Destinat al convent d’Antigua, el 1865, amb Esteve d’Adoain, fundà la missió de Santa Tecla, a El Salvador, fet que seria l’inici del treball i fundació de nombroses missions a diversos territoris. Durant la revolució del 1872, els caputxins foren expulsats de Guatemala, i aleshores es traslladà a Panamà. En fer escala al port de Corinto (Nicaragua), hi restà amb el català Ferran de Mont-roig i després a Panamà. El 1877, en companyia de Ferran, anà a Costa Rica i s’establiren a la parròquia de Limón com a vicari i rector. Mort Ferran, continuà la seva tasca missionera amb Antoni d’Igualada i el 1879 passà a la parròquia de Juan Viñas (Naranjo). Des de llavors, missionà per la regió de Pacayo, Juan Viñas, Santa Cruz i Turrialba. Fundà un poble que batejà amb el nom de Capellades; com a data oficial de la fundació quedà la de 1887, any en què s’hi feu la primera missió. La seva despulla reposa al convent caputxí de Cartago.