Format dins l’ambient manierista toscà, rebé primerament l’influx de Rubens i de l’escola flamenca ( La cuinera , Palazzo Rosso, Gènova). Després d’una etapa en què la seva pintura fou de signe tenebrista, anà a Venècia (1631), on féu composicions de to monumental i de colors més freds que fan pressentir Tiepolo ( La caritat de Sant Llorenç , San Niccolò da Tolentino, Venècia). Pintà magnífiques natures mortes, que inserí en les grans composicions. Excel·lí també com a retratista.