Fill de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes, i d’Ermengarda, vescomtessa de Besiers. En morir assassinat el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II (1082), Bernat Ató s’apoderà de Carcassona i se'n titulà vescomte des del 1085; es comprometé, però, a restituir-la a Ramon Berenguer III quan aquest fos major d’edat. Del 1101 al 1105 participà en la primera croada. El 1107, aliat amb Bertran de Sant Geli, comte de Tolosa, reprimí durament l’alçament de Carcassona a favor de Ramon Berenguer III. Ajudà Guillem IX de Poitiers a arrabassar Tolosa de Llenguadoc al nou comte, Alfons Jordà; arribà a un acord amb Ramon Berenguer III, el qual renuncià a Carcassona i al seu comtat, i l’hi donà en feu. Una nova revolta a Carcassona l’obligà a fugir-ne (1120), però, aliat amb el seu antic rival Alfons Jordà, la recuperà (1124).